divendres, 12 de gener de 2018

programació Gener

Aquí teniu la programació pel mes de Gener


divendres, 15 de desembre de 2017



Triar contes per nadons


Ja hem començat a tornar-nos bojos buscant quins jocs i joguines volem que arribin a casa per nadal, aixi que us proposo aquest article molt interessant de la web http://www.familiaforum.net, on Teresa Blanch i Anna Gasol ens parlen de l’importància d’explicar contes als nostres nadons.
Esperi que us agradi i que us sigui útil per decidir-vos a comprar un conte al vostre nadó.
Des dels primers moments de la vida del nadó (fins i tot abans de néixer), la família juga un paper molt important per introduir-lo en el món del llibre. L’infant entra en un món de fantasia carregat d’afectivitat si es creen, en el sí de la família, situacions i jocs de comunicació, si se li donen llibres de qualitat per tal que els manipuli en llibertat, si se li expliquen les primeres històries o se li canten les primeres cançons.

Com sabré quin conte he de triar per al meu nadó?, Els hem de proporcionar contes des dels primers mesos?, em van preguntar no fa gaire dues amigues, la Judith i la Maria, poc després del naixement de la Lluna i en Nichel, els seus respectius fills. 

Els vaig explicar que la tria dels primers contes o d’unes bones històries podia ser tan fàcil com interpretar el plor del nadó, i que es tractava només d’una qüestió de pràctica. En realitat, vaig comentar, heu de desvetllar la curiositat dels vostres nadons a base d’històries i d’aquesta manera, de mica en mica, els iniciareu en l’hàbit lector.
Certament, els contes i les històries ajuden els infants a conèixer el món mitjançant les il·lustracions, i els comentaris dels adults i més endavant, els introdueixen en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. A les primeres edats, un conte es converteix en una joguina que el nadó, a mesura que creix, aconseguirà manipular segons els seus desitjos. 
Des dels primers mesos de vida -fins i tot en els darrers mesos de l’embaràs-, es pot estimular el bebè cantant cançons de bressol, llegint rimes, explicant contes molt breus -no més d’un minut-, mostrant dibuixos molt simples mentre seu a la nostra falda…
Està comprovat que, mica en mica, l’infant es mostra cada vegada més receptiu a les paraules de l’adult i que la seva curiositat per tot allò que l’envolta augmenta.

Al voltant dels nou mesos, el bebè s’adona de que aquell objecte que li oferim per jugar, el conte, adquireix característiques que encara no ha descobert; 
– Quan l’obre, la joguina canvia de mida i de forma. En canvi, quan el tanca, es torna petita.
– Té moviment en passar les pàgines.
– Cada pàgina presenta colors i dibuixos diferents. No obstant això, quan l’obre a la mateixa pàgina, el mateix dibuix és allà.

Més endavant, quan l’infant comença a caminar, es mou d’una banda a l’altra amb el conte perquè sap que és un objecte màgic;
– Cada cop que el mostra a un adult, aquest l’obre i li explica la història.
– S’estableix un diàleg amb l’adult.
– Aprèn que cada imatge té un so i, a més a més la pot identificar fàcilment amb els objectes del seu entorn. La gibrelleta, el plat, el got o el peluix del dibuix són com els de casa!

Hem de tenir cura a l’hora de seleccionar. Afortunadament, a les llibreries i biblioteques, hi ha personal qualificat que ens ajudarà a resoldre els dubtes. Però per norma general, els contes per a lectors de 0 a 3 anys haurien de respondre a les següents característiques físiques: 
    – Llibres d’un format adient a les mans petites de l’infant. 
    – No han de pesar. 
    – No han de ser tòxics ni contenir plàstics, piles…
    – Les il·lustracions han de ser realistes i simples per tal que l’infant les pugui identificar amb facilitat. 
    – Les imatges han de ser a color.
    – Dibuixos de primers plans.
    – No és necessari que tinguin text i, si en tenen, ha de ser molt breu. 
    – Si són contes de cartró, les pàgines han de ser prou gruixudes per tal que l’infant les pugui passar amb facilitat. 
    
Cal remarcar que, tal com es fa amb les joguines, els contes s’han d’adaptar a les necessitats dels infants, i per això és important disposar d’una gran varietat de contes per explicar. Tots aquests contes són instruments que ens ofereixen moments màgics de proximitat i afecte amb els nostres fills. 
EL RACÓ DE LA LECTURA 

Aquí us deixo uns quants títols de contes.

quac! quac!.jpgllibre carícies.jpg    llibre joguina.jpgllibre d'animals.jpgllibre sonor.jpgllibre poema.jpg

Resultat d'imatges de el gran llibre de la miffy

Resultat d'imatges de conte animals  Resultat d'imatges de conte l'elmer i  Imatge

Resultat d'imatges de llibre textures



Espero que us sigui de profit!

Gemma






dijous, 14 de desembre de 2017

Benvinguts pares i mares!

A partir d'aquest DISSABTE 16 de desembre, cada dia rebrem la visita d'algú molt especial...


Doncs si!! Des de dissabte i durant tota la setmana podrem gaudir de l'ilusió dels nens al veure i poder fotografiar-se amb algú tan esperat!

Us esperem a tots!


Gemma



dissabte, 9 de desembre de 2017

Aquí teniu la programació del mes de Desembre!

dissabte, 18 de febrer de 2017

Hola!
Us deixo un video de la Miriam Tirado on ens ensenya que a vegades, cal pendre'ns les coses amb més humor!

Espero que el disfruteu!

Bon dissabte!


Per accedir al seu canal de youtube, premeu aquí

Gemma

dijous, 16 de febrer de 2017

CARNESTOLTES 2017

El proper divendres 24 i dissabte 25 de febrer podeu venir disfressats al curset de natació per a nadons!
No ens hem tornat bojos, no... La idea és que celebrem tots junts el carnestoltes!!
 
Tal i com s'explica en el cartell informatiu es realitzarà un concurs de disfresses. Us farem una foto, i es penjarà a l'entrada del club per a que tots els socis puguin votar el més divertit i original.
ANIMEU-VOS!!
Però, què entenem per disfressats? Tenint en compte que estem dins l’aigua,... no vingueu vestits!! Podeu portar algun tipus de complement al cap, barret, peluca, nas de pallasso, maquillatge senzill a la cara, algun complement,... tot el que se us acudeixi! Farem una sessió lúdica, amb jocs i fotos!!
Esperem que us engresqueu tots!!!
 
Fins divendres i fins dissabte!
 
 
Signa: El Rei Carnestoltes

dijous, 1 de setembre de 2016

PROGRAMACIÓ SETEMBRE 2016

Hola! Aquí teniu la programació del mes de SETEMBRE 2016.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:


INICI TEMPORADA 2016/2017

Benvinguts a la temporada 2016/2017 dels cursets de Natació per a Nadons del Club Natació Caldes!

Benvolguts pares i mares;

Un any més us donem la benvinguda als Cursets de Natació per a Nadons del Club Natació Caldes tot agraint la confiança mostrada alhora d’inscriure-us en els nostres cursos.

Us fem arribar aquest mail per informar-vos dels horaris que tenim disponibles per aquesta temporada que comencem demà dia 2 de setembre de 2016.

De moment els dies i horaris que tenim oberts són els següents:

Divendres 17:25h
Divendres 18:10h
Dissabte 9:45h
Dissabte 10:30h
Dissabte 11:15h
Dissabte 12.00h
Dissabte 12:45h

En cas de que no hagueu reservat encara la plaça, us informo que ja es pot fer des del passat mes de juliol, i si ja ho vau ferus recomano que feu un truc per confirmar que està tot correcte i que podeu començar els cursets amb normalitat :) . 

Us rebem amb il·lusió, comptem amb vosaltres i agraïm la vostra confiança! Esperem que ens ho passem molt bé plegats!

Si teniu qualsevol dubte, estem a la vostra disposició:

Telèfon secretaria C.N.Caldes: 93.865.04.23
E-mail de contacte: nadonscncaldes@gmail.com

Atentament:

Cursets de Natació per a Nadons del Club Natació Caldes

diumenge, 22 de maig de 2016

La comunicación, gran aliada de la educación

Us faig arribar un enllaç d'un vídeo d'una conferència de la ponència de Cristina Gutiérrez Lestón (Codirectora de "La Granja") a l’esdeveniment educatiu més gran que es fa a Barcelona, Gestionando Hijos. Parlo de com podem convertir la comunicació en la nostra aliada per educar i també de la sobreprotecció. 
Explica com les paraules o els gestos es poden convertir en grans aliats de l'educació dels fills. Educadora emocional i codirectora de La Granja (granja escola de Sta. Maria de Palautordera) , on utilitzen eines d'educació emocional de manera pràctica des de l'any 2006 amb els 10.000 alumnes que passen cada any per les seves instal·lacions.

És molt molt interessant!

GESTIONANDO HIJOS (clicar per veure el vídeo)

A la part de baix, hi ha més videos d'aquesta jornada, tots ells molt interessants.

Gemma i Anna

divendres, 29 d’abril de 2016

PROGRAMACIÓ MAIG 2016

Hola! Aquí teniu la programació del mes de MAIG 2016.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



divendres, 8 d’abril de 2016

Educar sense cridar

Us penjo un article molt interessant que parla de l’educació sense crits.  
L’article està extret del suplement de CRIATURES del diari ARA.CAT:

Com aconseguir criar infants segurs, responsables i lliures sense haver de recórrer als crits.

De les nits en blanc o dels còlics sí que te’n parlen abans de ser pare. De què fer perquè els teus fills siguin responsables, crítics i solidaris, no. Tampoc de com aconseguir que col·laborin en les feines de casa o de com evitar els crits. Sí, els crits. Perquè ningú vol alçar la veu al seu fill, però la veritat és que acaba fent-ho. I no una vegada ni dues, sinó moltes. Fins i tot la més tranquil·la de les persones, en algun moment, ha perdut els nervis i ha cridat al seu fill. Perquè es vesteixi, perquè apagui la tele, perquè reculli les seves joguines, perquè vagi a dormir. Però, senyors i senyores, segons adverteixen els experts, amb els crits no s’educa. O més ben dit: s’educa, però malament.


Encara que a molts els pugui semblar una exageració, un crit és sinònim de violència, d’agressivitat. Cridem quan ens enfadem, quan ens estressem, quan perdem la paciència i necessitem expulsar la nostra ira i impotència d’alguna manera. I quan aquest tipus de conducta es repeteix en el temps, no només enterboleix l’ambient familiar, sinó que també danya l’autoestima de l’infant. Els nens petits, a diferència dels adults, no disposen de la maduresa ni dels recursos necessaris per defensar-se dels crits dels seus progenitors. Tampoc per interpretar-los. No pensen que el seu pare, abans d’alçar-li la veu, li ha demanat quatre vegades que reculli les seves joguines o que la seva mare està cansada i el que menys li ve de gust és perseguir-lo perquè es posi en pijama. El que ells entenen, segons explica la cofundadora, pedagoga i directora de continguts d’Edúkame, Cristina Garcia, és que ho estan fent malament, que no valen, que els seus pares no els volen.

“Per a un nen el més important és el seu pare i la seva mare, i necessita una bona atenció per part seva. Si els seus pares els donen afecte i missatges positius, reforcen la seva autoestima. Però si li criden constantment, el nen interpreta aquest crit com «No sóc bo»”, comenta Garcia, que també parla de l’exemple que, com a pares, donem als nostres fills quan alcem la veu. Perquè els progenitors, a més de ser font d’afecte i seguretat per als infants, som un referent, un mirall en el qual emmirallar-se i aprendre. Si nosaltres cridem perquè ens obeeixin i per fer que es compleixin les normes, ells faran el mateix. Assumiran que l’única manera de fer valer les seves opinions davant amics, companys de classe i familiars és alçar la veu, reaccionar al que no els agrada de manera violenta. El que molts pares no saben -potser perquè ningú els hi ha ensenyat-és que l’autoritat que es construeix a cop de crit és molt feble. Els nens obeeixen per por, no perquè entenguin què és el que s’ha de fer o què s’espera d’ells a cada moment.

Normes i criteris
Perquè els menors aprenguin a ser responsables dels seus actes i a no dependre d’un crit per acatar les normes és necessari, segons explica Garcia, que els seus pares els hagin explicat amb anterioritat quines pautes han de seguir i quines conseqüències es desprenen del seu incompliment. No es tracta d’elaborar una llista interminable de normes. Tampoc d’imposar càstigs si no es respecten. La idea és que les directrius siguin poques, clares i senzilles, que s’adaptin a l’edat de cada nen i que vagin acompanyades d’una conseqüència que busqui revertir la situació, és a dir, que el menor acati la norma. Una vegada marcades les pautes, els pares no hauran de fer res. Només respectar la decisió dels seus fills i mantenir la calma.

“Quan li has dit quines pautes i quines conseqüències hi ha, el nen ja sap què ha de fer, què s’espera d’ell. És una manera d’ensenyar als nostres fills a ser responsables i autònoms. No es busca obediència directa”, comenta Garcia.

Nens conseqüents
De la necessitat d’educar els nens en la responsabilitat i en la llibertat també en parla la sociòloga, mediadora i educadora Alba Castellví en el seu llibre Educar sense cridar (Angle Editorial, 2016), un manual que pren el nom dels tallers que aquesta professional imparteix a pares i mares de tot el país i que, com aquestes sessions, busca bandejar els crits de la llar. Ho fa prenent com a exemple situacions de la vida quotidiana, escenes que ens mostren conflictes del dia a dia familiar i ens ajuden a donar-los solució. També recuperant un principi bàsic i que molts, en la nostra faceta de pares, oblidem: no facis el que no vols que et facin a tu.

I és que, per a l’autora d’ Educar sense cridar, resulta de vital importància que els pares entenguin que grans i petits no ens diferenciem en la forma en què volem i mereixem que ens tractin. Si a nosaltres ens desagrada que ens alcin la veu, que ens donin ordres contínuament i que no ens permetin decidir i equivocar-nos, hauríem d’evitar fer el mateix amb els nens. Per això, a més de suprimir els crits, Castellví advoca per transformar, sempre que sigui possible, les ordres en plantejaments que impliquin una elecció. Amb aquesta mesura, no només acabarem amb el seguit de “A menjar”, “Vesteix-te” o “A recollir” que llancem al llarg del dia, sinó que donarem l’oportunitat als nostres fills de decidir entre dues propostes i assumir les conseqüències de la seva elecció o, el que és el mateix, de ser responsables i autònoms.

Perquè entenguem la dinàmica, Castellví dóna un exemple. En comptes de dir al teu fill “Vés a dormir de seguida”, planteja-li “Què t’estimes més: anar a dormir ara i tenir una estoneta per llegir o bé anar-hi més tard però aleshores haver d’apagar el llum a continuació?” “Tens més possibilitats que et facin cas d’aquesta manera que de manera imperativa, simplement perquè a ningú li agrada que li donin ordres”, comenta l’autora d’ Educar sense cridar.

Donar ordres
Però què passa si l’elecció no és possible, si és inevitable donar una ordre? Llavors hi ha diversos mètodes perquè els infants les obeeixin i perquè les possibilitats de perdre la paciència i acabis cridant es redueixin. Un dels que planteja Castellví és que les ordres es formulin en positiu, que se substitueixin els “No cridis” o “No facis soroll” per un “Parla més baixet” o un “Silenci” i que, així, els nens no tinguin opció a dubte sobre el que han de fer. Una altra possibilitat és donar-les de manera que els infants puguin assimilar-les i no perdin informació en el camí. També és recomanable, segons explica, posar-se a l’altura del nen i mirar-li quan se li parla. D’aquesta manera no només ens assegurem que ens escolta, sinó també que entén que el que li estem dient és important i, per tant, ha de fer-nos cas. I, sobretot, mai mostrar-se insegur i perdre la calma.

Un llistat de consells que Toni Rubio, pare d’una nena de 10 anys i un nen de 7, amplia amb un altre: convertir l’ordre en un toc d’atenció. Dóna un exemple. Si es fa tard per anar a escola i, per tant, a la feina, pots fer dues coses: deixar anar un “Que no arribem! Afanyeu-vos!” o transformar aquesta ordre en un “L’avió s’enlaira d’aquí cinc minuts! Els passatgers que no estiguin a punt perdran el vol!” que cridi l’atenció dels nens, que permeti reconduir la situació i aconseguir l’objectiu d’arribar a temps. “Amb la primera opció, crides, i tant els teus fills com tu us sentiu malament. Amb la segona, aconsegueixes calmar el teu estrès i que els nens parin atenció. Estàs parlant més fort, però ells no ho interpreten com un crit, sinó com un element que forma part de la representació”.

El desafiament del rinoceront taronja. Trobar nous recursos

Deixar de cridar als nens és possible. Ho demostra la creadora del desafiament del rinoceront taronja, una mare nord-americana que, farta de cridar als seus fills perquè l’obeïssin i de sentir-se malament per això, es va decidir a posar fi a aquesta situació i es va marcar un repte: passar un any sense alçar la veu a les seves criatures. Avui ja són més de 520 els dies que MamaRinoceront no crida i milers les persones que han decidit seguir el seu exemple a tot el món. En el seu bloc parla, entre altres coses, de com és d’important reconèixer que alguna cosa falla en la teva manera de relacionar-te amb els teus fills abans d’iniciar el repte. També de la necessitat de comptar amb una xarxa d’amics i familiars amb els quals compartir els teus dubtes i experiències i als quals rendir comptes dels teus avenços. Recomana, a més, fixar-se objectius a curt termini, detectar les situacions que et fan cridar per prevenir-les i deixar d’alçar la veu de manera gradual. Primer, permetent-te cridar on els teus fills no et vegin ni et puguin escoltar. Després, substituir els crits per sorolls o xiulades. I, finalment, simplement, comptar fins a 10.

PROGRAMACIÓ ABRIL 2016

Hola! Aquí teniu la programació del mes de ABRIL 2016.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



dimecres, 23 de març de 2016

De quatre grapes

Us penjo un article molt interessant que hem trobat sobre el procés d'aprenentatge de caminar/gatejar... Esperem que en pugueu treure algun profit. 

L’article està extret del suplement de CRIATURES del diari ARA.CAT:

Habitualment, abans de fer el pas de posar-se drets, els nens gategen. Però no tots ho fan.

Entre el bebè ajagut o assegut que no es mou (dels braços, de la falda, del bressol, del canviador) i el nen que es desplaça dret, hi ha una apassionant etapa de transició, d’adaptació: el gateig. Per a la desesperació dels pares impacients, àvids de veure i exhibir que el seu fill ja camina sol, la cria d’ Homo sapiens sapiens explora tots els racons possibles de quatre grapes, i sí: de seguida s’agafa als mobles per alçar-se, però encara trigarà a fer el pas (mai més ben dit); mentrestant, el petit serà un bell quadrúpede. A la xarxa dels pares i les mares, tot un submón digital, fa temps que s’ha viralitzat, que se’n diu, el decàleg del psicòleg Carlos Gardeta, segons el qual el gateig estimula el desenvolupament psicomotor i cognitiu: accelera, diguem-ne, el domini de l’infant sobre el seu cos, i n’activa les possibilitats de moure’s amb més cura, de processar informació i de relacionar-se amb l’entorn, tant a curt com a llarg termini, o sigui, en el futur. L’expert assegura que el dèficit d’atenció, el fracàs escolar, l’estrabisme, etc., tenen menys incidència entre els nens que han gatejat.


Aquesta popular apologia del gateig, escrita pel mateix Gardeta, director dels Institutos Fay, exposa vuit raons a favor d’una pràctica poc valorada tradicionalment: sempre segons ell, gatejar “connecta els hemisferis cerebrals i crea rutes d’informació”; “desenvolupa el patró creuat” dels malucs i de les espatlles que permetrà al nen caminar bé, i tonifica els músculs amb els quals aviat s’aguantarà dret; estimula els sistemes vestibular i propioceptiu, que informen d’on és cada membre; “permet l’enfocament dels ulls”, fonamental perquè, segons l’autor, “el 98% dels nens amb estrabisme no van gatejar prou de petits”; treballa la “tactilitat” dels palmells, la qual cosa afavorirà la “manualitat fina” que requereix l’escriptura, i també els connecta al cervell i fa que el bebè experimenti amb la gravetat; ajuda el petit a “mesurar el món que l’envolta” i a adaptar-s’hi, a “establir la futura lateralització del cervell” (la dominància d’un hemisferi o de l’altre segons la tasca requerida) i, finalment, a “poder escriure en el futur”, ja que desenvolupa la “coordinació cerebral ull-mà”.

Ritme propi
Bé. Convé que els nens gategin. Se’ls ha de deixar gatejar. D’acord: poca gent ho posa en dubte a aquestes altures. Però, passant a la pantalla següent, ¿realment n’hi ha que no ho facin? Què passa, llavors? Des de la Societat Catalana de Pediatria, respon la doctora Amalia Arce, de l’Hospital de Nens de Barcelona: “Hi ha nens que no gategen i no passa res. El que és important és la intenció de desplaçar-se i no tant com ho facin. Molts nens no gategen, però repten, culegen, es mouen d’alguna manera per arribar als seus objectius, o bé es posen drets i comencen a caminar”.

Arce recomana dues accions clau als pares de criatures que gategin: donar-los llibertat de moviment i tenir paciència mentre no comencin a caminar: “El que és important és deixar-loslliures, és a dir, que tinguin espai per moure’s i oportunitat per fer-ho. Un nen que mai no es deixa a terra és impossible que gategi”. Al seu entorn, diu, ja trobarà tot el que necessita per anar evolucionant: “Els nens han de desenvolupar-se en ambients normals, on cal deixar-los moure’s lliurement. Si no hi ha cap factor de risc o cap problema que faci necessària l’estimulació precoç, el dia a dia i la interacció amb els adults i altres nens constitueixen l’estímul necessari i suficient per al desenvolupament psicomotor del nen. No cal fer res més. Tot vindrà sol, més tard o més d’hora”.

Arce és escèptica davant l’eventual relació causa-efecte entre el gateig (o la falta de gateig) i el domini corporal i mental futur (o la falta d’aquest domini): “Per gatejar, els nens han de coordinar cames, braços i percepció visual. Hi ha estudis que veuen que nens que han tingut algun problema o tenen alguna malaltia tenen dificultats per coordinar les percepcions visuals amb el sistema nerviós motor. Però en relació als nens sans no hi ha res seriós publicat”.

Caminaran quan toqui
Queda clar. I, també, que gatejar no endarrereix el moment de començar a caminar, que arribarà, també, quan hagi d’arribar: no cal que els pares forcin els fills: “La majoria de nens es posen drets per iniciativa pròpia. De fet, a molts pares els preocupa quan ho fan precoçment. Si un nen es posa dret, és perquè ho pot fer... i les seves cames estan perfectament preparades”.

Pares (i avis i oncles) preocupats pels “ja hauria de” i les taules quadriculades: pel que fa al gateig, si més no, relaxeu-vos: fixeu-vos en la taula Haizea-Llevant, que podreu trobar a can Google. “És la que utilitzem de referència els pediatres per avaluar el desenvolupament psicomotor i els diferents ítems”, explica la pediatra, i remarca: “El gateig no hi és!”

Sònia Maza i Javier Hernández, de Gelida (Alt Penedès), van tenir l’Èric fa gairebé deu mesos. Per una maleïda gastroenteritis, ha fet, fa pocs dies, un parèntesi en la seva dèria gatejadora, però no ben bé: “Aquesta matinada quasi se’ns escapa del llit”, revela ella. No para: “Gateja tant com vol! Sempre que està despert i li ve de gust, el deixem a la catifa del menjador perquè es mogui lliurement mentre juga. Això sí: vigilant! Ha perfeccionat la tècnica i es desplaça ràpid!” ¿Des de quan? “Va començar poc abans dels vuit mesos arrossegant la panxeta i ajudant-se amb els braços, tipus Rambo... Va ser començar l’escola bressol després de festes i, al cap de pocs dies, ja ho tenia controlat. Recordo deixar-lo al menjador jugant amb les seves coses tot tranquil mentre li preparava el berenar a la cuina i, en sortir-ne, trobar-me’l a la porta”. La cosa no va sempre així: “Coneixem algun cas en què, directament, la criatura s’ha saltat l’etapa del gateig”.


Al principi, una empenteta: “Fèiem allò típic de posar-li una de les seves joguines preferides al davant perquè l’anés a buscar”. Ara bé, tot un dispositiu: “Allunyar del seu abast tot el que és susceptible de trencar-se, fer barreres amb coixins per evitar racons perillosos, posar-hi protectors”. De moment, per sort, cap ensurt gros. No poder badar els angoixa una mica: “Sobretot quan vols deixar-lo un momentet sol”. Tancat o lligat, quasi no hi està mai: “Quan has de fer coses com anar al lavabo és inevitable!” L’incorporeu? “Alguna vegada, però el deixem força al seu aire. Sovint és ell qui s’agafa als peus de les cadires o a les nostres cames per intentar posar-se dret”. Ni té ni farà servir caminador: “He llegit que no són gaire recomanables i que fins i tot poden retardar el fet que camini sol”. Com tots els pares del món, voldrien que fos aviat. Tu, a la teva i al teu ritme, Èric.

dissabte, 27 de febrer de 2016

PROGRAMACIÇO MARÇ 2016

Hola! Aquí teniu la programació del mes de MARÇ 2016.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



dilluns, 18 de gener de 2016

Carnestoltes ha arribat...

Aquest proper divendres 5 i dissabte 6 de febrer podeu venir disfressats al curset de natació per a nadons!
No ens hem tornat boges, no... La idea és que celebrem tots junts el carnestoltes!!

Tal i com s'explica en el cartell informatiu es realitzarà un concurs de disfresses. Us farem una foto, i es penjarà a l'entrada del club per a que tots els socis puguin votar el més divertit i original.
ANIMEU-VOS!!
Però, què entenem per disfressats? Tenint en compte que estem dins l’aigua,... no vingueu vestits!! Podeu portar algun tipus de complement al cap, barret, peluca, nas de pallasso, maquillatge senzill a la cara, algun complement,... tot el que se us acudeixi! Farem una sessió lúdica, amb jocs i fotos!!
Esperem que us engresqueu tots!!!

Fins divendres i fins dissabte!
Signa: El Rei Carnestoltes

Gemma i Anna

Monitores de natació per a nadons


PROGRAMACIÓ FEBRER 2016

Hola! Aquí teniu la programació del mes de FEBRER 2016.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



dissabte, 12 de desembre de 2015

Els regals de Nadal

Quantitat o qualitat?
Article extret de: Sortir amb nens

Hi ha una imatge que es repeteix cada Nadal: nens i nenes que obren un regal, el miren, diuen que els agrada molt i al cap de pocs segons l'arraconen per obrir el següent regal. I així fins que s'acaba la pila incomptable de regals que tenen pendents per obrir. L'emoció i la fal·lera per anar trencat papers de colors i obrint caixes gegants els emborratxa...i al final el que ha passat és que la majoria no els aprecien, acaben jugant amb la capsa d'una joguina o fan boles de paper amb els papers d'embolicar. De tota la pila, només una o dues joguines seran les afortunades que rebran atenció.
Què fem amb tantes joguines?
Hi ha una solució que adopten molts pares, (perquè el que és evident és que no es poden controlar el número de joguines que regalen els familiars), i és reservar algunes joguines i regalar-les o bé pel seu aniversari, el seu sant, o per un dia especial. Si reservem alguna de les joguines que obren durant el Nadal, quan les rebin, més endavant, tindran més ilusió, i li faran més cas. 
Creiem que fer molts regals significa que els estimem més?
Diuen que el millor regal que se li pot fer a un nen és temps. El temps per compartir amb ell una activitat esportiva, cultural, educativa, el temps que podem dedicar-li per jugar, per llegir-li un conte, per parlar, per passejar...Són regals que sovint passen desapercebuts, regals que semblen invisibles, Però són aquests els regals els que a la llarga són més positius, educatius i beneficiosos pels més petits. De vegades es supleix la falta de temps amb l'allau de joguines. Aquesta actitud fa que els nens i nenes valorin més les coses materials o els regals que valen més diners, que no pas els propis sentiments.
Què demanen els nostres fills per Nadal?
Sovint demanen allò que és més car, o roba o complements de marca. Sovint demanen articles o joguines que els pares no poden comprar. Articles amb els personatges de moda o productes que han vist per televisió. La televisió els metralla contínuament amb anuncis publicitaris i molts pares cedeixen davant les seves peticions per compensar la falta d'afecte o el poc temps que els poden dedicar. Hem de pensar que quan més joguines rep un nen, més en demanarà.
Són bons els jocs d'ordinador o les consoles?
Si controlem el temps que estan davant un ordinador o enganxats a la consola no ha de ser dolent. Jugar una estona està bé sempre que es deixi temps per fer altres activitats socials. Si es passen tot el dia "enganxats", el que estem potenciant és que aquests nens i nenes, quan siguin grans, seran massa individualistes, no valoraran l'opinió de la resta de companys i seran menys respectuosos i menys sociables.
Quins són els millors regals?
Les joguines acompanyen als nostres fills al llarg de la seva vida, són eines amb les que es divertiran al mateix temps que els donen la possibilitat d'aprendre moltes coses i desenvolupar les seves habilitats. Hem d'intentar que cada joguina que els comprem es correspongui amb l'edat que tenen. La millor joguina és la que millor s'adapta a la personalitat del nostre fill i a la seva edat.
Els millors regals són:

- els que potencien la seva intel·ligència
- els que els estimulen i els fan pensar
- els que milloren la seva psicomotricitat, s'han de bellugar, pedalar, moure els braços etc...
- els que milloren la seva orientació espaial com els aparells teledirigits.
- els que desenvolupen els sentits.
- els que els ajuden a desenvolupar el seu llenguatge
- els jocs de construccions, la plastilina i els colors per pintar o dibuixar
- els jocs creatius
- els jocs que estimulen la seva imaginació, que potenciïn  la seva capacitat per pensar i/o resoldre problemes
- i aquells jocs on han de jugar més d'una persona, ja que els ajuda a fomentar la sociabilitat

* No a les armes de joguina i als jocs violents, per què el missatge que els donem és que nosaltres aprovem les conductes violentes i estem a favor de les armes, les guerres i els conflictes*

UN ARTICLE MOLT INTERESSANT RELACIONAT AMB AQUEST TEMA A LA VANGUARDIA: 

PROGRAMACIÓ GENER 2016

Hola! Aquí teniu la programació del mes de GENER 2016.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



dilluns, 23 de novembre de 2015

PROGRAMACIÓ DESEMBRE 2015

Hola! Aquí teniu la programació del mes de DESEMBRE 2015.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



diumenge, 22 de novembre de 2015

El Joc del Pescador (joc per la banyera)

EL JOC DEL PESCADOR
(9 a 12 mesos)

Objectius: psicomotors, cognitius i socials
L’activitat: El moment del bany serà molt és agradable i divertit si aprofitem l’avinentesa per jugar un mica amb el nostre bebè. Només necessitarem unes quantes pilotes de plàstic, de diferents mides i colors, i un galleda petita com les que portem al parc.
§  Col·loquem al bebè assegut a la banyera, amb l’aigua fins a la panxa.
§  Li mostrem les pilotes de colors perquè les explori i, a continuació, les deixem a l’aigua.
§  Donem la galleda al petit i li ensenyem com pescar amb ella, una per una, les pilotes de colors.
§  Li deixem un petit recipient al costat de la banyera, perquè el bebè hi posi a dins les pilotes que vagi pescant.
§  Quan les tingui totes dins de la galleda, segur que voldrà començar el joc una altra vegada.

Consells: Podem ensenyar al bebè que passa quan enfonsem les pilotes de plàstic i les deixem anar de sobte, procurant que aprengui a fer-ho, ja que li agradarà molt veure-les saltar una vegada i una altra a l’aigua.

dilluns, 2 de novembre de 2015

PROGRAMACIÓ NOVEMBRE 2015

Hola! Aquí teniu la programació del mes de NOVEMBRE 2015.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



dissabte, 26 de setembre de 2015

PROGRAMACIÓ OCTUBRE 2015

Hola! Aquí teniu la programació del mes de OCTUBRE 2015.


Per descarregar el calendari del mes, cliqueu damunt de la imatge:



diumenge, 6 de setembre de 2015

Adéu, xumet! Regular la dependència

Bon cap de setmana a tothom, avui he trobat aquest article al suplement Criatures al diari ARA.CAT, l’he trobat interessant, i el comparteixo amb tots vosaltres! Que passeu un bon diumenge!

Adéu, xumet! Regular la dependència

Dos de cada deu infants del nostre país tenen deformacions a la dentadura per l’ús abusiu del xumet. La data límit per retirar-lo són els 3 anys
XAVIER TEDÓ ACTUALITZADA EL 25/07/2015 00:01

A l’Iker li ha costat, com dirien els Manel, déu i ajuda deixar el xumet. Des que va néixer fins a aquest Nadal han sigut inseparables. Gairebé quatre anys de relació. “El portava tot el dia. Sempre ha sigut mogut i quan deixava de jugar el demanava, cosa que també fa ara el seu germà petit”, explica la Sònia, la seva mare. L’ús continuat del xumet té efectes directes en l’oclusió dental i en el seu cas ha desembocat en l’anomenada mossegada oberta, que provoca que les dents incisives, les inferiors, no tanquin i quedin obertes. “Té les dents tortes, cap endins”, apunta la Sònia, que va haver de regular-li l’ús de la pipa per recomanació del pediatre.

No va ser fàcil. “A la revisió dels dos anys ens va dir que li havíem de reduir el temps que en duia. Va passar a fer servir el xumet només per dormir i ho va acceptar, però sovint deia que tenia son per poder posar-se’l”. Quan va fer tres anys el pediatre els va comunicar que la deformació no havia anat a més, que estava igual, tot i que els va instar a treure-l’hi definitivament. “Volia una bicicleta i li vam dir que llavors havia de donar la capsa amb tots els xumets al Pare Noel, que li va agrair el regal perquè eren estrelles que li obrien el camí”. També li va portar un nino, que ara és el seu company inseparable. “Veu la pipa del seu germà i no l’agafa, ja ho veu com una cosa de nadons, com quan li vam treure el bolquer, i ara no se separa del nino”, explica rient la Sònia. El pediatre també els ha tranquil·litzat: “Diu que no té importància, que quan li surtin les dents noves la deformació bucal desapareixerà, no ens ha derivat al dentista”.

L’odontòleg Xavier Calvo alerta que no sempre és així: “Les dents de llet cauen, però donen pas a les definitives i si s’han perdut abans d’hora es tanquen espais i les permanents no troben lloc; la gent creu que com que cauen no passa res, però preparen el terreny”. En aquest sentit, el també assessor mèdic de Dentaid, laboratori especialitzat en la investigació, desenvolupament i comercialització de productes de salut bucal, assegura que “la meitat dels nanos que fan un ús abusiu del xumet després tenen problemes”. La mossegada creuada és l’altra deformació més comuna i consisteix en el fet que les dents de dalt van per dins de les incisives. “La boca és com una capsa de sabates i la part de dalt ha de tancar la de sota”, remarca gràficament Calvo, que suggereix visitar un odontopediatre per fer un diagnòstic acurat, perquè “cada nen és un món”.

Data límit
L’especialista deixa clar que no s’ha....

divendres, 4 de setembre de 2015

EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

L’ INICI DE L’ESCOLA: EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

Per un infant, anar a l’escola suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda.

LA SEPARACIÓ
Aquesta relació d’aferrament de l’ infant amb el seu cuidador primariés molt important en el desenvolupament de l’ infant i és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que el nen desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació produeix seguretat, tranquil•litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la persona evoca un intensa ansietat.
Per tan, aquest inici escolar del petit, suposarà sempre una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l’escola, suposa sofriment i angoixa per ambdues parts. “El patiment no sols està en els nens, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional” *(1). Per una banda ens agradaria que els nostres fills no visquessin situacions d´ angoixa, cosa que en realitat no podrem evitar, ja que forma part de la vida i del creixement del petit. D’altra banda també els pares necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones i la institució que es farà càrrec del seu infant; si això no es pot donar afectarà de manera notable en aquest procés d’adaptació.
L’ADAPTACIÓ
A la vegada l’ infant també es troba en un ambient diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es trobarà també dins d’unnou espai en el que es sentirà desorientat i perdut. També ha de fer una novareestructuració temporal, ja que perdrà la noció de la rutina diària a la que estava acostumat.
Per tan es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.
També per les educadores és un període d’adaptació per conèixer cada família, cada infant i les seves peculiaritats.